Àrea Professional

"Vivim en una societat que pensa que ho podem curar tot i que els nens no moren"

És el Cap de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu i President de la Sociedad Española de Cuidados Paliativos Pediátricos (PEDPAL). Entrevistem al Dr. Sergi Navarro.
                
En el procés final de la vida, d’una vida que comença, què es més significatiu?
En general se’ns educa poc en referència a la mort i com afrontar-la quan ens toca d’a prop. La peculiaritat en pediatria són les expectatives que ens hem generat com a societat, pensant que ho podem curar tot i que els nens no moren. Per sort passa cada vegada menys, però a Catalunya segueixen morint 400-500 nens cada any i més de 1000 tenen necessitats pal·liatives. Són ‘pocs’ comparats amb els adults però les necessitats d’atenció són elevadíssimes.

Què et porta a ser metge pediatre de cures pal·liatives?
Segurament hi ha gran part de vocació. Durant la carrera vaig descobrir l’atenció pal·liativa que es dóna a Can Ruti amb professionals com el Quim, el Jordi, la Mercè, l’Emma, la Montse... Vaig decidir especialitzar-me en Pediatria i durant la residència vaig venir a rotar a la Unitat on ara treballo. Quan vaig acabar vaig combinar les guàrdies a l’UCI neonatal (que casualment és el període on es produeix un terç de les morts durant la infància) amb els pal·liatius pediàtrics.

Què t’aporta?
Molt! En alguns moments pateixes molt i en altres t’omples de satisfacció, hi ha situacions molt complexes i podem millorar o ajudar en algun aspecte a les famílies i nens que atenem i fer que tinguin alguna eina més per fer front a una situació que genera un patiment greu i difícilment comparable.
Sovint et confronta amb les teves preferències i les teves pors i això et fa reflexionar, i per què no, vull pensar que també t’ajuda a preparar-te per les situacions de patiment que tard o d’hora viurem cadascú. Tenir un equip com el que tenim fa que puguem afrontar aquestes situacions com a persones. Això i les eines d’autocura són fonamentals.

Als metges us ensenyen a curar, a salvar vides, com s’enfoca la mort des de la professió?
La mort i el patiment de pacients i famílies (i del professional!), sí apareix a la carrera, ho fa  de forma implícita i valdria la pena explicitar-la i fer-ne matèria obligatòria. Crec que milloraria l’atenció de les persones, disminuiria el patiment dels professionals i ajudaria a saber detectar quins són els límits de la medicina. Tot això facilitaria l’ajust d’expectatives dels professionals i acceptar la mort com un procés natural fins i tot a pediatria tot i que no sigui normal. Altres disciplines ens porten certa avantatja (infermeria, treball social,...). No sempre podem curar i mai hem de deixar de cuidar.
 
Recentment un prestigiós metge català ha dit: “No es el mateix ser un bon metge que un metge bo”, com traduiries això, adaptat al teu entorn professional?
Doncs que “és més important saber quin tipus de persona pateix una malaltia que no pas quin tipus de malaltia pateix la persona...” (Hipócrates)
Desconec el context, però crec que no és suficient ser un metge bo, amb una perfecte tècnica i infinits coneixements, cal ser bon metge (imprescindible ser ‘un metge bo’) deixant-te tocar per les emocions de la família i el nen, esbrinant què és el que realment necessiten, com pensen i com són com a persones. Per alta banda no podem acompanyar una família o un nen amb una malaltia greu potencialment incurable sense que la seva situació ens arribi emocionalment, a més a més no ho podrem fer si no sabem gestionar les nostres emocions després de deixar-nos tocar. 

Ens pots recomanar un bon llibre?
'Seguirem Vivint' d’Elisabet Pedrosa, explica la seva experiència personal i la de la Gina, la seva filla que va morir ara fa una mica més de 3 anys. L’Elisabet cedeix els drets d’autor a la nostra Unitat per tal d’atendre a més nens i famílies amb necessitats pal·liatives especialitzades a l’hospital i a casa seva.

La teva música o pel·lícula preferida?
Ara estic una mica “enganxat” a Sílvia Pérez Cruz... i amb ganes de veure ‘Un monstruo viene a verme’.