Àrea Professional

"Aprens a valorar la simptomatologia física i emocional"

Entrevistem a la Dra. Charo Casas, Directora Assistencial del centre hospitalari d'atenció intermèdia Clínica Nuestra Señora de Guadalupe. 

Quins són els reptes professionals més importants que tens en aquests moments?
La prioritat és coordinar adequadament els recursos assistencials de la clínica d’acord amb les necessitats dels professionals i les demandes d’atenció que es fan des dels diversos nivells sanitaris (primària i hospitals d’aguts), amb la finalitat d’oferir la màxima qualitat assistencial als pacients.

Què és el que més t’omple del dia a dia professional?
Al finalitzar la jornada, saber que hem fet tot el possible per resoldre els problemes que es presenten diàriament  en la gestió dels recursos, tant humans com materials.

Als metges us ensenyen a curar, a salvar vides, com s’enfoca la mort des de la professió?
Quan et dediques a l’especialitat de Geriatria i, específicament, a Cures Pal·liatives, on saps que els pacients han de morir, has d’aprendre a cuidar en comptes de curar, i valorar tant la simptomatologia física com emocional, atenent també les necessitats de la família. I saps com s’aprèn això? Amb experiència i formació, però formació específica més enllà de la Facultat de Medicina, es necessita formació de postgrau. S’ha de poder parlar de la mort amb naturalitat, tant amb els pacients i familiars.

Des de la teva perspectiva, quin és el perfil idoni d’un professional que cuida i acompanya a persones en el final de la seva vida?
Ha de ser una persona amb vocació, ganes d’aprendre, que sàpiga escoltar i amb bona capacitat de comunicació. Ha de tenir prou capacitat intel·lectual per implicar-se en el cas però mantenint una distància de seguretat emocional que li permeti seguir treballant sense patir les conseqüències del “burnout”. I sense dubte, és bàsic saber treballar en equip.

En el procés final de la vida, quins són els aspectes més rellevants?
Resoldre, en la mesura del possible, aquelles situacions de la vida que no s’han pogut tancar de forma adequada i fer possible un bon comiat de les persones estimades.

Ens pots recomanar un bon llibre?
Els dimarts amb Morrie, de Mitch Albom.

Música i pel·lícula preferida?
Pel que fa a la música, em quedo amb la banda sonora de “Memòries d’Àfrica” i de “Sin perdón”. I una pel·lícula que m’agrada moltíssim, “Inquietudes” d’Alan Rudolph.