Àrea Professional

"Acompanyar i oferir consol. Crec que poques persones volen morir soles"

Rosa Carrasco és Treballadora social en Atenció Primària de Salut al CAP Just Oliveras, en el barri Centre de l’Hospitalet.

Quins son els dos reptes professionals més important que tens en aquests moments?
Un dels projectes més importants és la consolidació del grup de reflexió ètica assistencial per als professionals dels equips d’atenció primària de salut dels barris Centre, Sant Josep i  Can Serra a l’Hospitalet.  Als espais de reflexió ètica en l’atenció primària de salut hi participen metges, infermeria, personal d’admissió i treballadores socials. Són imprescindibles per a garantir l’atenció a les persones prioritzant els valors de dignitat humana, d’autonomia de la voluntat dels pacients i per tant, de respecte a les seves decisions en l’àmbit de la salut. Aquests són temes especialment rellevants quan treballem amb persones amb malalties cròniques complexes i amb persones que estan vivint processos de final de vida.

Per altra banda, també formo part del equip de redacció de la Revista de Treball Social (RTS) del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Aquest espai em permet mantenir-me en contacte amb professionals de diferents àmbits de la nostra disciplina i estar al dia dels nous projectes i estudis. Un dels darrers números que hem publicat tracta sobre la mort, es titula: La mort, una qüestió de vida i, els seus articles es poden llegir on line.

Professionalment parlant, quin és el teu millor record?
Després de més de trenta anys exercint, en tinc molts. Hi ha anècdotes divertides, d’altres emotives i algunes molt dures. Em quedo amb cada vegada que demana visita una persona que fa temps que no veig i al reconeixem s’alegra de manera sincera. Portar tants anys treballant et permet conèixer etapes de la vida de moltes persones i  puc sentir com el retrobar-se amb mi els hi genera tranquil·litat, crec que saben que estan en un entorn de confiança.

Com a treballadora social, què es el que més t’omple del dia a dia professional?
Sens dubte el que més m’omple és la relació amb les persones. En el meu ofici no hi ha dos dies iguals perquè no hi ha dues persones iguals. Aprendre de la capacitat de resistència de la gent, identificar els diferents mecanismes d’enfrontament de problemes que podem desenvolupar les persones o reconèixer la solidaritat i l’afecte són algunes de les vivències que no deixen de sorprendre’m i que fan que ser treballadora social sigui tan apassionant.

En el procés final de la vida, què et sembla més important?
Acompanyar i oferir consol.  Quan parlo de consol vull dir entendre a la persona que està propera a la mort, empatitzar amb els seus sentiments, amb les seves preocupacions, amb la seva por i amb la seva valentia. Parlar poc però dir les paraules justes que ajuden i transmeten tranquil·litat. I acompanyar, perquè crec que poques persones volen morir soles.

Estar a prop de persones que pateixen o moren, què t’aporta?
Estar a prop d’una persona que pateix és molt dur, els sentiments que es remouen són intensos.  En aquests moments sento la necessitat de fer tot el possible per reduir el patiment de la persona i això em col·loca en una posició especialment activa a nivell professional (activar els professionals i serveis necessaris depenent de si el patiment és físic o emocional, fer seguiment més intensiu, fer entrevistes en profunditat per a permetre l’expressió de sentiments,  etc.) A nivell personal, estar a prop de la malaltia i la mort m’ha fet relativitzar els problemes i prendre consciència de la importància de viure de manera coherent, a gust amb mi mateixa.

Ens pots recomanar un bon llibre?
Sóc una addicta a la lectura i tinc poc filtre. En aquests moments a la tauleta de nit tinc Els anys de la serp de Joan Rendé, Las ocho montañas de Paolo Cognetti (la muntanya té un lloc molt especial a la meva vida),  la darrera RTS que tracta sobre el poder i la seva relació amb el treball social i també un còmic de Javirroyo fet com a col·laboració amb una ONG que està construint una escola a Senegal.  Qualsevol d’aquests llibres formarien part de les meves recomanacions.

Música i pel·lícula preferida?
M’agrada pràcticament qualsevol tipus de música, especialment la que es pot cantar o ballar, i no és perquè jo canti o balli bé sinó perquè m’ajuda a sentir-me optimista. En relació a pel·lícules,  no sóc molt cinèfila. Al cine i a la tele només els demano que em permetin evadir-me i desconnectar.  Una pel·lícula que em va agradar molt és  ”Intocable”. Vaig passar una bona estona veient-la i, tot i el seu to de comèdia, aporta reflexions de fons que considero importants. I, ara pensant... pot ser la meva preferida és “Un funeral de muerte”.