Àrea Professional

“Hem de mirar la mort amb més valentia”

L’adolescència és la revolució exterior i interior més gran que experimenta l’ésser humà al llarg de la seva vida. És el començament de la creació de la persona que es vol ser en un futur, així com la recerca del lloc que s’ocuparà. Paral·lelament, se succeeixen canvis físics en els quals es deixa enrere la infància, cosa que genera una inestabilitat emocional davant la dificultat que comporta acostumar-se als nous rols. La mort d’un ésser estimat genera un rebuig a la vida entre els adolescents al descobrir una realitat llunyana en un moment canviant. Parlem amb Estrella Martínez, usuària dels grups de dol de l’Espai de Suport de Mémora i Lola Cabrera, psicòloga de l’Espai de Suport.

-¿Com i quan arriba l’Estrella a l’Espai de Suport?
-L. C. L’Estrella va arribar fa més d’un any després que la seva escola contactés amb nosaltres després de la mort de la seva mare. Es va incorporar en un principi als grups de dol; era la més jove, venia amb regularitat, però la diferència d’edat feia que estigués distanciada. Vam pensar que el millor seria veure’ns de manera individual. I el canvi ha sigut molt gran: li costava molt expressar el que sentia, i ha fet un procés positiu.

-El treball en xarxa de les diferents institucions és clau.
-L. C. Ara comencem a veure els fruits: cada vegada ens coneixen més entitats del barri. Trobem que molts CAP, centres cívics i, com en el cas d’Estrella, escoles, ens deriven persones que necessiten suport en el dol.
-¿Quina ha sigut la teva evolució des que vas arribar a l’Espai de Suport?
-E. M. Al principi estava molt tancada: sentia que no estaria bé expressant els meus sentiments i això em feia estar inquieta, malhumorada i baixa d’ànims. Dos anys després, penso que estic més oberta i que puc viure amb més normalitat. Tenir una persona com la Lola que t’escolta, t’acompanya i t’aconsella, així com les altres treballadores de l’Espai de Suport, m’ha fet trobar un camí.

-¿És important expressar els sentiments?
-E. M. A més d’important és saludable. Si et guardes les emocions, acabes patint molt. Després d’alliberar-me, he pogut relaxar-me i estar més oberta a les sensacions del món exterior i a altres persones. Ara sé que no m’havia d’haver creat una barrera. Fer-me la forta no servia de res perquè estava malament amb mi mateixa i amb la gent que m’envoltava. Si no m’hagués allunyat tant del meu entorn familiar, no hauria patit tant.

-¿El dol en adolescents és un dels més complexos?
-L. C. Sí. Perquè una de les manifestacions del dol s’expressa en còlera i ràbia al no entendre el perquè. L’Estrella tenia 15 anys quan va patir la mort de la seva mare: són moments complicats perquè aquesta pèrdua se suma a totes aquelles que comporta l’adolescència com perdre el cos infantil, l’allunyament emocional amb les figures paternes… És un moment molt dur.

-¿Com ha canviat el teu dia a dia?
-E. M. El meu dia a dia ha canviat molt, així com la meva manera d’actuar i pensar. Costa acostumar-se a l’absència física d’una persona amb qui convius diàriament. Al ser una mort sobtada, vaig passar de tenir el meu suport principal a no tenir res. Però amb el temps he après a disfrutar i valorar molt més les estones amb els meus amics. Ara estic més centrada, sé analitzar amb més objectivitat i ser conscient de tot el que em passa.

-Una persona és insubstituïble. ¿Com has aconseguit reinventar-te?
-E. M. Crec que he tingut molta sort. Toco el violí i la música m’ha ajudat molt a superar el sentiment de buit. Gràcies a tenir amics músics, a tocar amb ells, i a viure experiències meravelloses, he pogut tirar endavant. Tant amb els de tota la vida, com els nous que he conegut durant aquests tres anys i que han deixat una empremta en mi.

-¿Com ha canviat la teva concepció sobre la mort?
-E. M. Abans que la meva mare morís jo ni pensava en la mort. És clar que saps que t’has de morir, però no hi penses perquè està amagat. Després de viure-la en primera persona, m’he adonat que és un tema pròxim, que moltes persones moren cada dia, però ningú no en vol parlar. Hi ha molta desinformació, així que si tinguéssim més present la mort seria més fàcil afrontar-la.
-L. C. El fet de tenir més present la mort, ens ajuda a ser més responsables sobre el que volem fer amb la nostra vida. Hi ha una data de caducitat, no sabem quan, però sí que ha d’arribar. Si ho tens present, vius la vida amb més consciència i responsabilitat.

-És un tabú.
-E. M. Sí. La gent no en parla, però és que tampoc vol sentir parlar del tema. Hem de ser molt més valents per enfrontar-nos a la mort: quan perdem algú pròxim, com que ho tenim ocult i a l’escola tampoc ens han ensenyat a enfrontar-nos-hi, patim molt.
-L. C. A casa estem acostumats a expressar les emocions agradables i fem partícips els nens i adolescents de celebracions com un casament o els naixements. No obstant, quan hi ha malalties greus o mort, els allunyem i no els tenim en compte. S’ha de treballar des de la quotidianitat perquè si els parlem del que estem passant, els estarem ensenyant; imitaran les nostres conductes i es donaran permís per entendre que quan hi ha un problema se li pot fer front explicant el que se sent.

-¿Quina seria la vostra pedagogia per introduir la mort a la societat?
-E. M. Personalment, faria col·loquis amb adolescents i els explicaria les maneres d’enfrontar-se a la mort. Crec que la majoria de joves, en la meva situació, no haurien sabut fer-hi front i estarien bastant perduts. Crec que és primordial fer pedagogia amb les famílies, les escoles i en tots els àmbits. Estem molt desinformats.
-L. C. Vivim en una societat en la qual els valors en alça es concentren en la bellesa, en l’èxit, en els diners… Això genera que no es tingui en compte l’altra cara de la vida: existeix el patiment, la mort, l’envelliment, la malaltia… Penso que un adolescent que mira al futur, si només es concentra en els valors positius tindrà com a conseqüència una incapacitat per tolerar la frustració i una gran dificultat per desenvolupar-se en situacions adverses. Tenim els nens i adolescents sobreprotegits, i això a llarg termini serà un inconvenient per a la seva fortalesa.