Àrea Professional

“El repte és anar cap a la cultura de la Humanització dels serveis de salut”

Entrevistem a Susana Asensio. Fa més de 25 anys que treballa com infermera a l’Hospital Universitari de Bellvitge, els últims 10 anys dedicats a la gestió, i actualment és la Cap d’àrea infermera de l’Àrea de Malalties del Cor i de l’Àrea de Malalties Nefro-Urològiques.
 
Quin és el repte professional més important que tens en aquests moments?
En un gran hospital com el nostre contínuament tenim projectes de millora relacionats a la estructura de les unitats. El repte és, a banda de incorporar les millores estructurals  i tecnològiques, habilitar espais que afavoreixin el confort de pacients, famílies i professionals, que fomentin la comunicació i ens adrecin cap a la cultura de la Humanització dels serveis de salut. Aquest darrer 2017 hem pogut millorar la Unitat Coronària, incorporant els dispositius més innovadors i augmentant els punts d’assistència. Per aquest 2018 tenim previst renovar la Unitat de Diàlisis completament.
“El repte és anar cap a la cultura de la Humanització dels serveis de salut”
 
Professionalment parlant, quin és el record més impactant?
Recordo el primer pacient que vaig portar a la UCI, era un noi jove, es deia Rafa, va fer una estada molt llarga i es recuperava molt lentament. Quan els pacients estan ingressats durant mesos a l‘hospital estableixes una relació amb ells i els seus familiars, els professionals també hem de cuidar l’impacte emocional que moltes situacions de pacients ens poden generar.
 
En la teva formació, què has trobat a faltar de cara a acompanyar a les persones en situacions de patiment?
Tot i que dins de l’itinerari formatiu d’Infermeria es contemplen aspectes relacionats amb el dol i el final de la vida, es tracta d’una formació teòrica, quan et trobes, ja com professional, davant d’aquestes situacions has de combinar aquesta formació amb el teu bagatge personal, les experiències que has viscut, i sovint seria necessari poder tenir un acompanyament o una reflexió al voltant de les nostres emocions en aquestes situacions.
 
En el procés final de la vida, què et sembla més important?
L’acompanyament. Poder conèixer quines necessitats tenen aquell pacient i la seva família i intentar donar resposta. Hi ha famílies que necessiten mantenir la seva intimitat, privacitat, altres necessiten poder expressar els seus sentiments i sentir-se acompanyats. Hem d’intentar adaptar-nos a aquestes necessitats, dins del marc on treballem, i orientar també en tots els aspectes burocràtics que envolten aquesta dura situació.
 
Estar a prop de persones que pateixen o moren, què t’aporta?
Aquestes experiències ens connecten amb la nostra pròpia vulnerabilitat, la humanitat, i també posen en perspectiva la banalitat d’alguns problemes del dia a dia.
 
Ens pots recomanar un bon llibre?
Ara que estem reflexionant al voltant de la vida i el final de la vida, el primer llibre que em ve al cap és “El hombre en busca de sentido” del psiquiatre Viktor E. Frankl, i les seves vivències i reflexions al voltant de la seva estada a un camp de concentració.
 
Música i pel·lícula preferida?
La meva pel·lícula preferida és “Historias de Filadelfia” amb una joveníssima Katharine Hepburn, Cary Grant i James Stewart. Però no només m’agraden els clàssics, soc fan d’Star Wars... Respecte a música, ara mateix estic molt “enganxada” al darrer disc de Jorge Drexler “Salvavidas de Hielo”

 

Gràcies Susana per participar en la nostra secció d'entrevistes!