Àrea Professional

"No podem evitar el dolor que senten, però els ajudarem a encarar el procés de dol"

Entrevistem a Natalia Artigas, psicòloga clínica a l'Hospital Dr. Josep Trueta de Girona, en el Servei de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia. També és la psicòloga i coordinador del projecte Bressols, el servei de suport al dol perinatal a l'hospital. 

Quin és el repte professional més important que tens en aquests moments?
Per una banda, l´acompanyament de qualitat al nadó i a la família del nen que neix amb dificultats, ja sigui per que ha nascut prematur o amb alguna patologia. Es per mi un repte donar suport emocional a aquelles famílies que perden un fill durant l´embaràs, el part o els primers dies de vida, que el seu dol sigui reconegut i validat tant pels propis professionals com per la nostra societat.

I un darrer repte i més recent per mi, és la cura dels professionals que treballem propers a la mort i el patiment. A l'Hospital Josep Trueta hem creat un espai de reflexió per compartir vivències i emocions anomenat “Espai coixins” pels professionals de la unitat  i que té com objectiu “cuidar-se per poder cuidar”.

Què és el que més t’omple del dia a dia professional?
Tinc la sort que tot i la duresa de la meva feina, és una feina que m'agrada molt, m'omple estar al costat de les famílies i que aquestes se sentin ben acompanyades. Quan quan les famílies marxen a casa i ens donen les gràcies, tot i haver viscut una situació tant devastadora com perdre un fill, em genera un sentiment de tranquil·litat per que sé que com a professionals no podem evitar el dolor que senten, però si l´acompanyament que han rebut per part dels professionals ha estat adequat, els ajudarà a encarar el seu procés de dol en un futur.

En el procés final de la vida, des del punt de vista psicològic, quins aspectes et semblen més rellevants per la persona que ho viu i per la seva família?
Sentir-se acompanyat en el procés de final de vida és fonamental i el que promou aquest sentiment és: respecte a la voluntat del pacient i la família, en cas de ser un nadó /atenció continuada al llarg del procés , una comunicació fluida i empàtica i  una mort tranquil·la i digna sense patiments innecessaris.

Què et porta a interessar-te pel dol perinatal?​
Abraçar  la mort quan s´espera la vida, en el context d’una societat que viu d’ esquenes a la mort i que intenta silenciar i minimitzar la pèrdua d’ un nadó, és una combinació que no ajuda gens a les famílies que viuen aquesta dolorosa experiència. Justament això és el que va fer que m’interessés especialment pel tema, és un dol complexa i necessita una atenció i un acompanyament especialitzat i tenim molta feina a fer en aquest terreny.

Segons la teva expertesa, quin és el perfil idoni d’un professional que cuida i acompanya a persones en el final de la seva vida?
Per mi el perfil idoni seria el d’ una persona formada en aspectes tècnics però també en aspectes emocionals, amb habilitats en comunicació, empatia per entendre i atendre les necessitats del pacient, actitud de compromís e implicació, presència i proximitat i per fer això cal no tenir por al sofriment i l’ elaboració dels propis dols personals.

Ens pots recomanar un bon llibre?
“La dona de la finestra” de A.J. Finn. És l’ últim llibre que he llegit, l’ autor narra la vida d´una dona que pateix agorafòbia i no pot sortir de casa, espia als veïns per la finestra i un dia veu que a casa els veïns succeeix un fet clau en la novel·la.

Música i pel·lícula preferida?
La música de Queen i una pel·lícula que em va emocionar va ser “El niño con el pijama de rayas”, una pel·lícula que no et deixa indiferent.