Rituals i costums funeraris i de comiat

“Rituals i costums funeraris i de comiat” una exposició sobre la diversitat religiosa a les despedides.

A Mémora som conscients de la importància de donar visibilitat i suport a totes les creences i religions. Per això, hem treballat en la creació de l’exposició “Rituals i costums funeraris i de comiat”, l’objectiu de la qual és mostrar la riquesa i diversitat religiosa present a la nostra societat. Ha estat elaborada a partir d’una publicació amb l’Associació d’Amics de la UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR). Aquesta exposició, de caràcter itinerant, recorrerà diferents ciutats d’Espanya, apropant una visió plural i respectuosa dels rituals de comiat.
La mostra reuneix informació dels principals rituals funeraris practicats en diferents èpoques i espais, com la catòlica, evangèlica o protestant, islàmica, jueva, budista, ortodoxa, mormona, Testimonis de Jehovà i hinduista. Cada una d’aquestes religions presenta característiques distintes pel que fa a les cerimònies, creences i símbols associats a la mort i al més enllà.
 

Entre elles trobem:

•    Tradició catòlica: el ritual inclou deu passos, entre els quals hi ha l’acollida del difunt, l’encesa del ciri pasqual, lectures bíbliques, l’eucaristia i la despedida, amb objectes com el ciri, aigua beneïda i encens.
•    Tradició evangèlica o protestant: la mort no és el final, sinó una transició a una vida amb Déu al cel. El ritual funerari consta de dos passos: el culte de comiat (benvinguda per part del pastor, lectura de textos bíblics, sermó, testimonis, pregàries i despedida) i l’ofici a peu de tomba.
•    Islam: el rentat ritual del cos, la pregària fúnebre i l’enterrament en contacte amb la terra són essencials, destacant la importància de la puresa i l’orientació cap a la Meca.
•    Judaisme: es practiquen actes com la keriah (estripar la roba), la recitació del kadish i l’acompanyament comunitari durant el dol.
•    Budisme: els rituals varien segons l’escola (vajrayana o zen), però solen incloure la meditació, la recitació de textos sagrats i cerimònies de comiat que poden prolongar-se fins a 49 dies.
•    Església ortodoxa: el model romanès en aquest cas es compon pel rentat i preparació del cos, el vetlla, l’ofici religiós (anomenat pankihida), la processó al cementiri, l’enterrament i, finalment, les commemoracions posteriors, que es realitzen al cap de 3, 9 i 40 dies després de la mort.
•    Testimonis Cristians de Jehovà: no parlen d’un més enllà, sinó d’una promesa de vida en una terra renovada i lliure de tota forma de maldat i sofriment. Es tracta d’un acte senzill que considera la mort la trista conseqüència del pecat original.
•    Hinduisme: la cremació és el ritual predominant, acompanyat de mantres, ofrenes i la recollida de cendres per dipositar-les en un riu sagrat.