Actualidad

Victoria Camps: "Hem de recuperar el valor de la cura i construir entre tots una societat més humana i solidària"

02/12/2019

Més de 200 persones especialitzades en l’àmbit de la soledat i final de vida van assistir a la jornada “Ciutats que Cuiden”, organitzada per la Fundació Mémora el passat 6 de novembre a la Fundació Botin, a Madrid. L’acte va comptar amb la participació de personalitats referents en el sector, entre elles la Victòria Camps, catedràtica en Filosofia, Consellera Permanent del Consell d’Estat, presidenta de la Fundació Victor Grifols i expresidenta del Comitè de Bioètica d’Espanya, qui va centrar la seva intervenció en el valor de la cura.

En primer lloc va destacar que el valor de la cura suposa viure el patiment dels altres, concebent l’empatia com a part de la naturalesa humana. “Per naturalesa, l’ésser humà és receptiu i racional, que mostra respecte i compassió cap als altres i té la necessitat de cuidar i tenir en compte a l’altra persona”, explica. I és que el valor de la cura es considera un valor intrínsec en l’ésser humà.

No obstant, els hàbits socials dels últims anys han tendit a concebre la cura des d’una ètica basada en la raó i no en l’emotivitat, que ha contribuït a la pèrdua de la capacitat de cuidar. En aquest sentit, “poc a poc hem anat normalitzant la idea que les cures no són una responsabilitat de la comunitat, motiu pel qual hem normalitzat situacions de soledat, envelliment en residències enlloc de en domicilis o professionalització de les cures”, matisa l’experta.

Les circumstàncies que vivim a l’actualitat ens han portat a concebre l’autonomia com una capacitat present al llarg de totes les etapes de la nostra vida. Actualment la concebem com una culminació de la personalitat moral i obviem altres situacions com la vulnerabilitat. No obstant, hem de tenir en compte que la vulnerabilitat apareix de manera paral·lela al desenvolupament de l’autonomia. Per aquest motiu, Camps ha reafirmat la “necessitat d’establir un canvi de marc mental que inclogui una perspectiva relacional entre les persones i que contempli situacions naturals de la vida, com la interdependència i la vulnerabilitat”.

Camps recorda que qualsevol persona, per naturalesa, necessita donar i rebre cures. En aquest sentit, la cura és un valor universal que ha de concebre’s com una obligació i una necessitat. Davant de la pèrdua del valor de la cura de la societat actual, la filòsofa considera que, “hem de recuperar el seu valor, aquest ha de ser el centre del valor ètic i ha de contemplar-se com una virtut fonamental de les persones. Tots hem de donar i rebre cures al llarg de la vostra vida, i especialment en situacions de vulnerabilitat”.

Canviar aquesta realitat no només requereix de la voluntat i de l’actitud personal, sinó també de la conversió de les institucions públiques en institucions cuidadores que percebin les necessitats socials fonamentals i reparteixin responsabilitats. “Sens dubte, l’Observatori de Ciutats que Cuiden (www.cuidadesquecuidan.com) ens ajudarà a recuperar els valors socials intrínsecs de les persones”, conclou la catedràtica en filosofia.