Àrea Professional

"Intento aprendre de totes les persones que pateixen"

Entrevistem a la Salut Camps, Responsable de l’Àrea de Gent Gran de la Fundació Roure. Fa més de 30 anys sempre ha estat vinculada a la gestió d’entitats que es dediquen a les persones vulnerables i molt especialment t a les persones grans.

Quin son els dos reptes professionals més important que tens en aquests moments?
El més important és el creixement de l’àrea de gent gran de la Fundació Roure. Aquesta àrea compren projectes com el Centre de dia Prisba, suport a domicilis, Viure i conviure i treball comunitari amb gent gran. Vull destacar-ne un parell: el Suport a domicili implica la neteja, compra, sortir a passejar, etc en diferents domicilis i; Viure i conviure, que consisteix en proporcionar allotjament a joves estudiants universitaris que precisen habitatge a canvi de companyia a la gent gran que els acull a casa seva.

Treballar a la Fundació Roure, què t’aporta?
Veure i viure la realitat diària de tantes persones que pateixen en la nostra ciutat i que no són tan afortunades com nosaltres. Alhora, m’aporta agraïment amb la meva pròpia vida, sentir-me feliç pel que tinc i sóc. Treballar a la Fundació Roure significa viure diàriament  tot un seguit de valors  com l’emprenedoria, l’entusiasme, l’esperança, l’ajuda als altres, l’escola... Un bany diari de bones pràctiques que omplen el cor i l’esperit.

Què és el que més et preocupa del dia a dia professional?
La planificació setmanal de les set auxiliars que realitzen el projecte ‘Suport el domicili’. Vull tenir en compte tots els canvis que fan els usuaris i també respectar les voluntats i necessitats de les auxiliars (visites mèdiques, conciliacions familiars, etc.) No em vull oblidar res i dedico hores en revisar els serveis per no deixar ningú penjat.

Estar a prop de persones que pateixen o moren, què et provoca?
Intento aprendre de totes les persones que pateixen. M’hi apropo amb respecte i, en cas que tinguin ganes de parlar, amb una escolta activa que em permeti endevinar si la podem ajudar d’alguna manera, sobretot si hi ha dolor físic per intentar evitar que es perpetuï.  Li proposo possibles ajudes per si les vol. En cas que la persona se senti sola, intento aportar acompanyament a través dels diferents projectes de la Fundació o bé a través d’ajudes molt concretes d’entitats amb les que treballem en xarxa.

Com he dit abans, la gent que pateix ens interpel.la personalment i ens fa valorar tot allò de bo que tenim, que sempre és molt. També m’apropa al concepte de  la mort, m’interpel.la personalment sentint que jo també puc morir en qualsevol moment i per tant, haig de marxar d’aquest mon en pau i lleugera de càrregues.

Creus que els professionals necessiten ajuda i/o formació específica per acompanyar, cuidar i curar a les persones en el procés final de la vida?
L’increment de l’esperança de vida, l’augment de la cronicitat i l’augment de la pobresa i l’exclusió social,  pot portar com a conseqüència  l´afrontament de la part final de la vida des de la soledat, quan és major la dependència, la fragilitat i la limitació de recursos.

La formació integral de persones voluntàries en aspectes relacionats  amb el final de vida, pot millorar el suport i acompanyament de les persones que estan soles en situació final de vida. Per això, fa uns mesos la Fundació Roure va realitzar un curs anomenat “A la capçalera del malalt” junt amb l’EAP Eixample Dreta. Diversos professionals sanitaris (metges, infermeres, psicòlegs, psicogeriatres, etc van oferir a un grup de voluntaris els seus coneixements per tal de millorar l’acompanyament a les persones que afronten la seva última etapa de la vida.

Ens pots recomanar un bon llibre?
El caçador d’estels de Khaled Hosseini

Música i pel·lícula preferida?
Qualsevol dels anys 80: Bonnie Tyler, Police, Michael Jackson, U2...de les que són animades i ballables. I la plel·lícula, La vida és bella de Roberto Benigni.