Àrea Professional

"Calen més eines i actituds per augmentar la resiliència i adaptar-nos a situacions adverses"

Entrevistem a l’infermer Joan Viñas. Fa 13 anys va entrar en contacte en l’àmbit residencial de gent gran i en els darrers quatre anys assumeix la gerència de la Clínica Salus Infirmorum de Banyoles, centre d’aguts i de serveis sociosanitaris. A banda de la seva experiència en serveis d’hospitalització, urgències, reanimació i UCI; també compagina la seva activitat amb la docència.

Quins són els dos reptes professionals més importants que tens en aquests moments?
Desenvolupar més eines i actituds per augmentar la resiliència, es a dir, adaptar-me positivament a situacions adverses. El segon, si no es ja massa tard, aprendre a que en aquesta vida, no tot és feina i que la família es una àrea molt important que no es pot abandonar.

Professionalment parlant, quin és el teu millor record?
Entenc que és una perspectiva egoista però si sóc sincer, el millor record és el primer dia exercint com infermer, sol, sortint-me prou be i sense massa estrès. Una sensació de satisfacció increïble, que em va durant molts dies.

Com a gestor d’un equipament que té cura de persones, què és el que més t’omple del dia a dia professional?
Que l’organització i els seus professionals, siguin capaços de cobrir totes les necessitats dels usuaris i llurs acompanyats, a tots nivells i en moltes diverses situacions. Necessitats que en ocasions no són evidents a simple vista i hem de ser capaços de detectar mitjançant l’escolta activa. Al cap i la fi, aconseguir augmentar contínuament els nivells d’humanització en l’assistència.

A la teva vida personal, el fet de ser infermer com t’ha influït en els moments d’afrontar el patiment i la mort?
A aquestes alçades, a nivell professional entenc que el no patiment ha de ser la norma exigible. A nivell personal veig la mort com un alliberament físic.

En el procés de final de vida, què et sembla més important?
Particularment m’agradaria escollir, com, on i amb qui i que m’ho respectin. Sóc conscient que moltes vegades es donen circumstancies que no les podem escollir ni controlar i malauradament ens hem adaptar.

Penses que cal rebre més formació sobre el procés final de vida de les persones?
La formació i la capacitació continua es fonamental en tots els camps. Així hi tot, adquirir experiència només amb teoria, es com intentar menjar, llegint únicament els menú del restaurant.

Estar a prop de persones que pateixen o moren, què penses que aporta als professionals del teu centre?
L’experiència i el posar en practica la formació continuada, comentada en l’anterior pregunta.

Ens  pots recomanar un llibre?
“Capitalismo a la Española” de J.P Velazquez-Gaztelu. Analitza i explica l’aliança entre política i oligarquia financera que frena els avanços del país, impedeix la modernització i l’enfonsa a costa dels diners de tots, evidenciant-ne la corrupció i el delinquir impunement.