Àrea Professional

"Cada donant de teixits pot arribar a ajudar a 100 persones"

Parlem amb Ana Bofill, encarregada de l’Oficina Tècnica del Donor Center, l’estructura creada a partir de l’aliança entre el Barcelona Tissue Bank del Banc de Sang i Teixits i l’Hospital Clínic de Barcelona. Des d’aquí es fa el seguiment i avaluació de l’activitat de donació de teixits i propostes de millora dels processos relatius a la mateixa.

Quin és el repte professional més important que tens en aquests moments?
En aquests moments un dels reptes més importants per a l’equip del Donor Center és ser capaços de donar resposta a la voluntat de donació de teixits de la ciutadania a tot el territori, tant dins com fora de l’entorn hospitalari. Això implica mantenir els vincles amb els centres hospitalaris al torn que establir noves vies de col·laboració amb diferents entitats, entre elles les empreses funeràries.

Professionalment parlant, quin es el record més impactant?
Tota la feina que fem té com a objectiu poder donar resposta a les necessitats assistencials de teixits que permetran que moltes persones millorin la seva qualitat de vida. Pensem que cada donant de teixits pot arribar a ajudar a 100 persones, per fer-ho possible treballem tant en l’àmbit de donació, com d’obtenció i de preparació de teixits per noves aplicacions terapèutiques. És per això que em va impactar molt escoltar l’experiència que relatava una noia de 18 anys, que patia un problema al cartílag del genoll des dels 15 que li produïa forts dolors i una important limitació funcional impossibilitant que fes activitats que abans havia desenvolupat sense problema, i com després de no tenir una bona resposta a tractaments i tècniques quirúrgiques convencionals se li va practicar un trasplantament de cartílag fresc de donant cadavèric i pot tornar a caminar amb normalitat. No sempre som conscients de com malalties que no tenim la percepció que siguin greus, perquè no impliquen una urgència vital, puguin limitar tant a una persona en el seu dia a dia.

En la teva formació, què has trobat a faltar de cara a acompanyar a les persones en situacions de patiment?
No s’ensenya el maneig de les emocions i si bé és cert que de vegades aquestes no es poden controlar, penso que en algunes professions és fonamental l’autoconeixement per enfrontar-se a les pròpies limitacions en aquest àmbit i al mateix temps ser capaç d’establir empatia amb les persones i els seus éssers propers en situacions de patiment.

En el procés final de la vida, què et sembla més important?
Evitar la deshumanització, que en tot moment es pugui mantenir la dignitat personal i que es respecti la intimitat i les emocions de la persona i dels seus familiars i éssers estimats en els últims moments de la vida.

Estar a prop de persones que pateixen o moren, què t’aporta?
Personalment m’aporta valors personals i professionals. De totes les persones i dels seus familiars aprenem cada dia a tots nivells, en l’aspecte personal a com afrontar situacions complexes amb enteresa i generositat i en l’àmbit professional a conèixer realitats, actituds, sentiments i creences que potser no compartim però que hem d’entendre i respectar.

Ens pots recomanar un bon llibre?
‘Aquí descansa Nevares’ de Pere Calders

Música i pel·lícula preferida?
En temes musicals tinc gustos força eclèctics, d’una banda sento predilecció per l’obra de Bartok, com ara el Mandarí meravellós, però també m’agrada molt el pop dels 80. La meva pel.lícula favorita és Intocable.